Barcelona està situada a la vora del mar Mediterrani, en un terreny pla –el Pla de Barcelona– que hi ha entre el mar, a l’est, i la serra de Collserola, a l’oest. La trama urbana queda, doncs, encabida entre aquests dos accidents geogràfics i dos més, que són els rius Besòs, al nord, i Llobregat, al sud.
Barcelona és un dels pocs indrets de Catalunya que, a més d’estar situat al costat del mar i d’una muntanya que la defensa i fa de torre de guaita marítima –Montjuïc–, té dues entrades fluvials terra endins. És, doncs, un lloc estratègic per on es reben influències des del mar i es controla el territori interior.
Si volem sortir de Barcelona per terra, a més de seguir la costa cap amunt, cap al Maresme, per on no hi ha impediments físics d’importància, podem anar per les valls dels rius Besòs i Llobregat. Aquests passos naturals són els que utilitzen les principals infraestructures viàries i ferroviàries que surten de la ciutat.
Per tant, les sortides naturals de Barcelona tenen una marcada tendència a dur-nos cap al nord més que no pas cap al sud, una opció menys tinguda en compte perquè ens trobarem de seguida, un cop travessat el Llobregat, amb els massissos del Garraf i de l’Ordal, que tanquen el Pla de Barcelona i impedeixen el pas cap al sud.
Barcelona es comunica pel riu Besòs amb el Vallès Oriental, des d’on l’accés cap a Girona i les planes de l’Empordà i el Rosselló és planer, i, a través d’un afluent del Besòs, el Congost, s’arriba a la plana de Vic, des d’on és fàcil anar al Pirineu seguint la vall del riu Ter. El Llobregat comunica Barcelona amb la Catalunya Central, l’Anoia i la Segarra, i a través del Berguedà també s’arriba al Pirineu.
Per anar cap a Tarragona sense ensopegar amb els massissos del Garraf i de l’Ordal primer cal anar cap al nord, Llobregat amunt, per després girar cap al sud-oest a prop de Montserrat, quan s’arriba al Penedès. Això és el que feien els romans per anar a Tarraco i el que fa l’autopista i el tren d’alta velocitat, tot i que avui dia tot és diferent i el tren i l’autopista també travessen el Garraf, amb una bona colla de túnels.
Per què expliquem tot això de Barcelona? Perquè la seva excepcional situació geogràfica ha marcat la història de la ciutat i té molt a veure amb el fet que s’hagi configurat com a capital de Catalunya. Ho veureu en un proper article d’aquest blog.
Emili López i Tossas
Breu història de Barcelona: viu-la, passeja-la, regala-la...
En català, castellà, anglès i francès.
