Ens agrada presentar l’equip de Brins Edicions, ja ho sabeu. Hem parlat de qui escriu i de qui il·lustra a la nostra petita editorial, i avui parlarem de qui compagina els llibres. Fa uns mesos us vam explicar que l’An, una de les nostres maquetistes, després d’una llarga trajectòria professional, s’havia jubilat.

I avui us explicarem que la Rosa, una dona amb empenta, il·lusió i molta força, que no té mai un no per a ningú, forma part de Brins Edicions des del primer segon de gestar-se. De fet, és una «brinera» de cap a peus. Però, per sobre de tot, és una bona amiga, d’aquelles que tens de tota la vida i que saps que sempre la tindràs al teu costat. Brins Edicions li deu molt, moltíssim, gairebé tot. És per això que no hi haurà mai prou agraïment per a tanta generositat. Gràcies, Rosa, de les millors amigues entre les millors amigues.

Enamorada de la vida, la natura, la literatura, el silenci i les caminades, la Rosa no deixa escapar mai cap oportunitat que se li presenti i gaudeix del que fa amb una intensitat difícil de superar. Però els contes són, de llarg, la seva gran passió. Llegiu, llegiu...

Narrar contes o maquetar-los, la meva font de vida

Anar a la biblioteca per triar, remenar i endur-me’n llibres, àlbums, pel·lícules o compactes fa anys i panys que ho faig. També hi he anat a estudiar, veure presentacions, escoltar conferències o contemplar exposicions. Sempre m’hi he sentit com a casa i, sovint dic, ben cofoia, que soc rata de biblioteca.

D’un temps ençà, però, també hi vaig a escoltar i explicar contes. Sí, sí, tal com ho llegiu: contes per a adults i per a infants... D’un temps ençà, la narració oral de contes, rondalles i llegendes m’omple de vida, i hi estic ben atrapada. I voleu saber per què?

Doncs perquè tant quan escoltem com quan expliquem, deixem que la imaginació ens porti cap a indrets indòmits, irreals i fantàstics que fins llavors desconeixíem. Es tracta de vivències i viatges similars als que genera la lectura, amb la diferència que la lectura l’acostumem a fer sols i en silenci, i la narració oral és sempre compartida en un espai i un temps efímer i irrepetible.

Tampoc és el mateix escoltar que explicar. Quan escolto em deixo dur allà on em portin, amb els cinc sentits, gaudint de totes les sensacions i emocions. Quan explico, proposo, acompanyo i amplio les fites que els oïdors aporten amb la seva escolta i, plegats, fer d’aquesta estona la vivència compartida més autèntica i irrepetible possible.

Si sabeu de què parlo, xaleu, segur que teniu una biblioteca, una llibreria o un espai cultural a prop per anar a escoltar contes. Si encara no ho heu descobert, no trigueu: tasteu-ho i deixeu-vos atrapar pels contes, omplen de vida! I si voleu veure alguna de les meves sessions, em trobareu a la web de Rosa Pinyol.

Explicar contes em fa molt feliç, però també compaginar-los i maquetar-los i, més encara, quan aquesta altra feina la comparteixo amb bons amics, com són els de Brins Edicions.