Bona revetlla a tothom!

Com marca la tradició, aquesta nit viurem la nit més màgica de l’any. En una de les nits més curtes de l’any, menjarem coques, beurem cava i vi, tirarem petards i gaudirem de la nostra gent al voltant del foc. Un bon foc per fer net i començar de nou, per cremar les tristors de tot l’any, donar la benvinguda a les alegries que ens esperen i regenerar els moments viscuts, tant els bons com els dolents: els bons per tornar-los a viure i els dolents per foragitar-los de la nostra vida.

Les coques –de fruita, de crema i de llardons– seran de pastisseria o casolanes, fetes amb les receptes més tradicionals o potser més agosarades, acompanyades d’un bon vi i d’un bon cava: cap millor que els de casa nostra, on els viticultors s’encarreguen de produir-ne amb mètodes que han passat de generació en generació i amb una gran dosi de paciència.

I tirem petards, molts petards! La canalla més valenta i atrevida i els adults passaran la nit tirant coets, piules i petards de tota mena. Però recordeu: ser valents no vol dir ser imprudents! No perdeu de vista els vostres fills i filles, assegureu-vos de seguir bé les instruccions, no tireu cap petard en direcció a la gent i espereu a fer-ho quan no bufi el vent.

Una mica d’història

No se sap ben bé quan es va iniciar la tradició d’encendre les fogueres la nit de Sant Joan, però tot indica que podria ser una celebració pagana del solstici d’estiu que més tard es va cristianitzar. Durant un temps se celebrava per tot Europa i, fins i tot, al nord d’Àfrica.

El primer document històric d’aquesta festa a Barcelona està datat al segle xv, i després ja es troba esmentada en diversos bans dels ajuntaments, obres literàries i el refranyer popular, entre d’altres. La nit de Sant Joan és única, però se celebra en milers de llocs: a tot arreu, en cada plaça, en cada carrer (cada cop menys, per motius de seguretat), s’hi fa una foguera, al voltant de la qual la gent de la zona comparteixen la coca, el vi i el cava, i els petards, una quantitat ingent de petards que ressonen per tot el territori sense treva.

El gran protagonista d’aquesta nit és, sens dubte, el foc. Les fogueres i les torxes –i la pirotècnia, com a derivant– són l’eix central sobre el qual pivota tota la festa. Fogueres arreu, des del Pirineu fins a Alacant, i curses de troncs ardents en determinades zones del Pallars, com també cavalls a Menorca que substitueixen el foc, fan d’aquesta nit una nit de festa popular en què la tradició i les creences prenen força protagonisme.

En aquesta nit plena de foc, convergeixen milers de fórmules per regenerar l’esperit, espantar els mals i atreure la bona sort provinents de tots els racons del territori.

I també a casa nostra fem córrer la Flama del Canigó, una iniciativa que va néixer l’any 1955 de la mà de Francesc Pujades que consisteix a dur una flama de poble en poble per encendre les fogueres arreu del país.

Una nit per compartir, per gaudir i per estimar. Bona revetlla a tothom!

Escriure un comentari


Códi de seguretat
Actualitzar

Cerca

Arxiu